Tensió al coll i les espatlles i migranyes

La tensió al coll i les espatlles és un dels desencadenants de la migranya més freqüentment reportats, amb estudis que mostren que fins al 75% de les persones que pateixen migranya experimenten un dolor de coll significatiu abans o durant els atacs. La columna cervical superior i els músculs que l'envolten tenen una connexió neurològica directa amb els centres de la migranya del cervell a través del complex trigeminocervical.

Quan els músculs del coll i les espatlles romanen tensos durant períodes prolongats, generen senyals de dolor constants que viatgen a través dels nervis cervicals fins al nucli trigeminal al tronc encefàlic. Amb el temps, aquesta entrada sostinguda pot sensibilitzar tot el sistema, disminuint el llindar perquè es desenvolupi un atac de migranya complet.

El complex trigeminocervical és el punt de connexió clau entre la tensió del coll i la migranya. Aquesta estructura al tronc encefàlic rep informació tant del nervi trigemin (que cobreix el cap i la cara) com dels nervis cervicals superiors (C1-C3, que cobreixen el coll). Com que aquests senyals convergeixen, el cervell pot interpretar erròniament la tensió del coll com a dolor de cap, i viceversa.

La investigació que utilitza l'electromiografia (EMG) ha demostrat que les persones que pateixen migranya tenen una tensió muscular basal més alta als músculs trapezi i cervical en comparació amb les persones sense migranyes. Aquesta línia de base elevada significa que es necessita menys tensió addicional per superar el llindar de la migranya, cosa que fa que els atacs freqüents siguin més probables.

Els estils de vida moderns creen nombroses fonts de tensió al coll i les espatlles. El treball d'escriptori i l'ús de l'ordinador promouen la postura del cap cap endavant, que sobrecarrega els músculs posteriors del coll. L'ús del telèfon intel·ligent crea una mirada cap avall que tensa la columna cervical. Conduir amb els braços estesos augmenta la tensió de les espatlles.

L'estrès emocional provoca una protecció muscular inconscient, especialment als músculs trapezi superior i elevador de l'escàpula. Les posicions incorrectes per dormir, especialment dormir boca avall, mantenen el coll girat durant hores. Portar bosses pesades a una espatlla crea una tensió asimètrica. Fins i tot apretar les dents a la nit (bruxisme) genera tensió a la mandíbula i al coll que pot desencadenar migranyes.

L'alliberament regular de la tensió durant tot el dia pot evitar l'acumulació que condueix a les migranyes. Els estiraments senzills del coll, realitzats suaument i mantinguts durant 20 a 30 segons, poden proporcionar un alleujament immediat. Inclina l'orella cap a cada espatlla, gira la barbeta cap a cada espatlla i amaga suaument la barbeta per estirar la part posterior del coll.

L'automassatge dels músculs suboccipitals a la base del crani pot alliberar la tensió en una àrea clau de desencadenament. Treballar amb una pilota de tennis o un corró d'escuma a la part superior de l'esquena i les espatlles ajuda a abordar patrons de tensió més amplis. L'aplicació de calor als músculs tensos durant 15 a 20 minuts augmenta el flux sanguini i afavoreix la relaxació.

Enfortir els músculs posturals que donen suport al cap i al coll és essencial per a la millora a llarg termini. Les retraccions de la barbeta enforteixen els flexors cervicals profunds, que donen suport a l'alineació correcta del cap. Els exercicis de retracció escapular enforteixen els músculs entre les omòplats, contrarestant la postura d'espatlles arrodonides.

La pràctica regular de ioga o Pilates millora la consciència postural i la flexibilitat en general. La fisioteràpia, especialment d'un professional amb experiència en pacients amb cefalea, pot abordar desequilibris musculars específics i restriccions articulars. Per a la tensió crònica severa, el vostre proveïdor d'atenció mèdica pot recomanar tractaments com ara la punció seca, les injeccions de punts gatillo o el Botox.

CalmGrid t'ajuda a connectar la tensió al coll i les espatlles amb els teus atacs de migranya. Registra els nivells de tensió durant tot el dia i anota les activitats que l'empitjoren o l'alleugen. Al cap de diverses setmanes, és probable que vegis patrons, com ara atacs que segueixen constantment dies d'ús intensiu de l'ordinador o períodes d'estrès emocional elevat.

Aquesta informació t'ajuda a establir límits pràctics i programar descansos regulars. També pots fer un seguiment de si els estiraments, l'exercici o altres intervencions redueixen eficaçment els teus atacs relacionats amb la tensió. Compartir aquestes dades amb un fisioterapeuta o el teu neuròleg pot guiar les decisions de tractament.