Sorolls forts i migranyes

La sensibilitat al so, o fonofòbia, és una de les característiques definidores de la migranya, però els sorolls forts també poden desencadenar atacs en primer lloc. La investigació suggereix que al voltant del 25-30% de les persones que pateixen migranya identifiquen el soroll com un desencadenant directe. Els sorolls de construcció, els concerts, els restaurants plens de gent, els gossos que borden i fins i tot el soroll de fons de l'oficina poden desencadenar un atac en persones sensibles.

El cervell amb migranya processa el so de manera diferent. Estudis que utilitzen imatges cerebrals han demostrat que l'escorça auditiva en persones amb migranyes respon més intensament al so que en persones sense migranyes, fins i tot entre atacs. Aquesta resposta neuronal augmentada significa que els nivells de soroll que la majoria de la gent tolera sense problemes poden aclaparar el cervell amb migranya i superar el llindar d'un atac.

El so arriba al cervell a través d'una cadena d'estructures: el timpà, els ossos de l'oïda mitjana, la còclea i el nervi auditiu. En les persones que pateixen migranya, el tàlem, el centre de relleu sensorial del cervell, amplifica els senyals de so entrants més del que hauria. Aquesta hiperexcitabilitat és una característica central del cervell amb migranya i explica per què els sons normals poden semblar insuportables.

La investigació també ha revelat una connexió directa entre el processament auditiu i el sistema del nervi trigemin. El nervi trigemin, que és fonamental per al dolor de la migranya, té branques a prop de l'orella i la mandíbula. Els sons forts o l'exposició sostinguda al soroll poden estimular aquestes branques nervioses, cosa que podria desencadenar la cascada inflamatòria que condueix a una migranya. Els sons repetitius o rítmics poden ser especialment problemàtics perquè creen una activació sostinguda d'aquestes vies.

No tots els sons són igualment desencadenants. Els sorolls forts, sobtats i inesperats, com ara la botzina d'un cotxe, un objecte caigut o una alarma, es notifiquen habitualment perquè la resposta d'ensurt afegeix un component d'estrès addicional. Els ambients forts i sostinguts, com ara concerts, esdeveniments esportius o restaurants sorollosos, creen una activació prolongada de vies auditives ja sensibles.

Els sons aguts solen ser més desencadenants que els greus per a moltes persones que pateixen migranya. Els sons repetitius com ara trepants, martells o música forta amb baixos pesats poden ser especialment irritants. El soroll de fons del qual no es pot escapar (xerrada d'oficina, trànsit, brunzit de l'aire condicionat) crea un estrès crònic de baix nivell que pot reduir gradualment el llindar de migranya durant hores, fins i tot si no desencadena un atac immediat.

Els taps per a les orelles són una primera línia de defensa senzilla i eficaç. Tingueu-ne un parell a la bossa, al cotxe i al calaix de l'escriptori perquè sempre estigueu preparat. Els taps d'escuma redueixen el so en uns 20-30 decibels, mentre que els taps per a músics modelats a mida redueixen el volum de manera més uniforme sense apagar la veu. Els auriculars amb cancel·lació de soroll són excel·lents per a oficines obertes i desplaçaments.

A casa, les màquines de soroll blanc o els ventiladors poden emmascarar els sons ambientals disruptius. Els mobles tous com ara catifes, cortines i mobles entapissats absorbeixen el so i redueixen l'eco. Si esteu planificant activitats, tingueu en compte el nivell de soroll per endavant: trieu restaurants més tranquils, opteu per pel·lícules de matí en lloc de projeccions nocturnes plenes de gent i seieu lluny dels altaveus als esdeveniments. Aquestes petites eleccions sumen una exposició al soroll significativament menor.

Algunes persones que pateixen migranya experimenten una sensibilitat al so persistent fins i tot quan no tenen un mal de cap actiu. Aquesta fonofòbia interictal pot indicar que el vostre sistema nerviós es manté en un estat d'alerta elevat. Si això us descriu, la gestió constant del soroll esdevé especialment important com a part de la vostra rutina diària en lloc de només durant els atacs.

Eviteu protegir excessivament les orelles amb taps pesats constants o aïllament acústic, però. Igual que portar ulleres de sol molt fosques a l'interior, el bloqueig excessiu del so pot fer que el vostre sistema auditiu sigui més sensible amb el temps. L'objectiu és reduir l'exposició aclaparadora al soroll mantenint la tolerància normal al so. Les aplicacions de teràpia de so que proporcionen un so de fons suau i constant poden ajudar a desensibilitzar gradualment el vostre sistema auditiu.